SETMANA PER LA PAU

Amb motiu de la Setmana de la Pau (del 18 al 26 de març) Sant Celoni dedica la seva atenció a “Conflictes oblidats d’arreu del món”.

Ahir a la tarda, van venir a la nostra aula tres voluntaris de l'ajuntament de Sant Celoni : la Sílvia, en Franc i la Yurema, a explicar-nos les activitats, programades durant aquesta setmana, i a ajudar-nos a fer grues de paper mitjançant la tècnica de la papiroflèxia.

No ha estat fàcil però, finalment, tots ens hem engrescat molt i hem aconseguit fer la nostra grua.

Com ja sabeu, les nostres grues (on estan escrits els nostres desitjos de pau) estaran penjades, junt amb un miler, a la plaça de la Vila el dissabte 26 de març.

Aquí teniu les imatges:

Si voleu més informació sobre la Setmana de la Pau a Sant Celoni, programa... Aquí teniu l’enllaç:

http://www.santceloni.cat/document.php?id=7460



També us passo l'enllaç de la iniciativa que s'ha posat en marxa a través d'Internet, en la que es tracta de realitzar una grua, fer-se una foto amb  ella i enviar-la per a que arribi als japonesos com a símbol de recolzament i dol davant la seva situació, tal i com us  va explicar la Sílvia:
http://las1000grullas.wordpress.com/

I, per als que volgueu continuar fent grues de paper a casa, aquí teniu un vídeo que explica com fer-les.

Història de la Sadako:

L'arbre de la pau

Mesurem i serrem la nostra claqueta de cinema.

El divendres, els Periodistes hem començat a fer  una claqueta de cinema.

Primer hem mesurat i dibuixat la forma de la claqueta a la fusta. 

Després de algunes serretes trencades i de molt esforç, hem aconseguit tallar la fusta.

Aquí teniu les imatges...

Jeroglífics

Un jeroglífic és un passatemps gràfic que consisteix a esbrinar una paraula o frase a partir d'una sèrie d'imatges o signes. Els signes poden ser lletres, nombres, notes musicals, etc., i per a la construcció de la frase és rellevant tant el seu significat com la posició relativa entre si.

Sabent això, intenta resoldre els jeroglífics següents:

Narració fantàstica

Acro...què?

El poema amaga una paraula secreta. Podries dir quina és?

Aquest innocent poema

cal llegir atentament;

recorda que, a dintre, amaga

obscurs desafiaments.

Si t'agraden els enigmes,

tingues paciència i voluntat

 i el secret d'aquests versos

certament descobriràs

Olimpíades especials

Olimpíades especials

En una escola  de nens especials, que tenien en comú patir síndrome de Down, es va organitzar en primavera una jornada d’Olimpíades .

Tots participaven almenys en alguna competència i diversos d'ells en moltes.

La fi de la tarda era a la pista central de l'escola on es correria, davant de pares i convidats, la cursa dels cent metres llisos.

La cursa tenia deu corredors que tenien entre 8 i 12 anys. El professor d'educació física els va reunir i, amb bon criteri educatiu, els va dir:

-Joves, tot i ser una cursa, l'important és que cada un de vosaltres doni el  millor de si mateix, no és important qui guanyi la cursa, l'important és que tots arribin a la meta. Enteneu?


- Si senyor - van contestar totes les nenes i els nens a la vegada.

Amb gran entusiasme i davant la cridòria de familiars, companys i mestres, els corredors es van alienar a la sortida. I després del clàssic preparats?, el professor de gimnàstica, va disparar una bala de fogueig. Els deu van començar a córrer i des dels primers metres dos d'ells es van separar de la resta. De sobte la nena que corria en el penúltim lloc va ensopegar i va caure. La ferida als genolls va ser menor que l'ensurt, però la nena plorava per ambdues coses. El jovenet de l'últim lloc, es va aturar per auxiliar-la, es va agenollar al seu costat i li va besar els genolls ferits.  El públic es va posar dret, tanquil·litzant-se en veure que res greu havia passat. No obstant això, tots els altres nois es van girar  i en veure els seus companys, van tornar els seus passos cap enrere. Quan es van ajuntar  van consolar a la joveneta, que va canviar el seu plor per una rialla quan entre tots van prendre la decisió: el professor els havia dit que l'important no era qui arribés primer, així que entre tots van alçar a la companya i la van carregar trencant la cinta d'arribada tots alhora.
 

Al diari local posava, en la seva nota del dia següent, amb tota precisió: "L'emoció més intensa de les Olimpíades especials d'ahir va ser la cursa dels cent metres llisos. Si no va poder anar pregunti als assistents: Qui va guanyar? Tots li respondran el mateix: - En aquesta cursa van guanyar tots".