En una escola de nens especials, que tenien en comú patir síndrome de Down, es va organitzar en primavera una jornada d’Olimpíades .
Tots participaven almenys en alguna competència i diversos d'ells en moltes.
La fi de la tarda era a la pista central de l'escola on es correria, davant de pares i convidats, la cursa dels cent metres llisos.
La cursa tenia deu corredors que tenien entre 8 i 12 anys. El professor d'educació física els va reunir i, amb bon criteri educatiu, els va dir:
-Joves, tot i ser una cursa, l'important és que cada un de vosaltres doni el millor de si mateix, no és important qui guanyi la cursa, l'important és que tots arribin a la meta. Enteneu?
- Si senyor - van contestar totes les nenes i els nens a la vegada.
Amb gran entusiasme i davant la cridòria de familiars, companys i mestres, els corredors es van alienar a la sortida. I després del clàssic preparats?, el professor de gimnàstica, va disparar una bala de fogueig. Els deu van començar a córrer i des dels primers metres dos d'ells es van separar de la resta. De sobte la nena que corria en el penúltim lloc va ensopegar i va caure. La ferida als genolls va ser menor que l'ensurt, però la nena plorava per ambdues coses. El jovenet de l'últim lloc, es va aturar per auxiliar-la, es va agenollar al seu costat i li va besar els genolls ferits. El públic es va posar dret, tanquil·litzant-se en veure que res greu havia passat. No obstant això, tots els altres nois es van girar i en veure els seus companys, van tornar els seus passos cap enrere. Quan es van ajuntar van consolar a la joveneta, que va canviar el seu plor per una rialla quan entre tots van prendre la decisió: el professor els havia dit que l'important no era qui arribés primer, així que entre tots van alçar a la companya i la van carregar trencant la cinta d'arribada tots alhora.
Al diari local posava, en la seva nota del dia següent, amb tota precisió: "L'emoció més intensa de les Olimpíades especials d'ahir va ser la cursa dels cent metres llisos. Si no va poder anar pregunti als assistents: Qui va guanyar? Tots li respondran el mateix: - En aquesta cursa van guanyar tots".
"Hi havia una vegada una parella que s'acabava de casar i es van traslladar a viure a un barri que era molt tranquil.
El primer matí a la nova llar, mentre la dona s'estava prenent un café, va mirar per la finestra i va observar com la veïna estava penjant al seu estenedor uns llençols.
La dona, li diu al seu marit tota estranyada:
- Oh! quins llençols més bruts que penja la veïna! Potser que necessiti sabó nou i, tan de bo li pugui donar per ajudar-la a rentar bé els llençols!
El seu marit la va mirar però no va respondre res.
I així durant uns quants dies, la dona continuava mirant per la finestra i anava observant com la seva veïna estenia llençols que sempre estaven bruts.
Fins que, passat un mes, un bon dia la dona s'aixeca del llit i es direigeix novament cap a la finestra. Aquest cop es queda bocabadada del que veu i esmorzant li diu al seu marit:
-Has vist? La veïna avui ha penjat els llençols nets. Vols dir que no l'ha ajudat algú?
El marit, la mira i contesta:
-No, és que avui m'he llevat d'hora i he netejat els vidres de la nova finestra.
Aquí teniu conte Que El nos vaig divendres explicar, espero que nos Que agradi ...
Quan els era pequeño m'encantaven circs, i el més Que m'agradava dels circs eren els animales.especialment Em cridava l'elefant Que, com vaig sable més tard, Tambe era l'preferit animales nens d'altres.Durant la funció, la bestia Enorme FEIA pes d'un gala, UNA mida i força Una descomunals ...Pero Després de l'actuació i poc aletas Abans de tornar al'escenari, l'elefant es sempre quedava Lligat una estaca clavada Una petita una terra amb Una Cadena Que li empresonava Una de les potes.
L'estaca, però, Només era sin minúscul Bocí de Fusta feines prou amb enterrat un uns cuantos de Centímetros de terra.I tot i Que la Cadena era gruixuda i Poderosa, em semblava obvio Que capacidad de los animales sin arrencar d'arbre des de soca-rel amb la seva força, havia de Poder alliberar-se amb facilitando de l'estaca i fugir.
El misteri encara em sembla evidente.
¿Què El subjecta doncs?
¿Por què no fuig?
Quan jo tenia 5 o 6 anys encara confiava en la saviesa de la Gent Gran.Preguntar Vaig doncs un mestre de las Naciones Unidas, o preparar sin oncle sin pel misteri de l'elefant.Algun d'ells va em Que explicar l'elefant no s'escapava ensinistrat perquè estava.
Llavors vaig fer la Question òbvia: "si està ensinistrat ¿por què El lliguen?"
No haver Recordo refutar resposta tapa coherente.Embajador de El temps vaig oblidar El misteri de l'elefant il'estaca, i Només me'n recordava trobava quan em amb altres Nens Que Tambe s'havien fet Aquella Question Alguna vegada.
Alguns Fa anys vaig Que Descobrir, por meva clase, prou havia estat algú savi per trobar-la resposta:
L'elefant del circ s'escapa perquè no ha estat un Lligat Una estaca semblante des Que era muda, petit muda.
Vaig tancar els ulls i em vaig Imaginar acabat l'elefant indefens de al'estaca Néixer subjectat.Que segur ESTIC, en aquell momento, l'empènyer va elefantet, va estirat i Suar tractant d'alliberar-se.Yo Malgrat esforços els seus, no ho va aconseguir perquè Aquella era estaca FORTA Massa por un codo.
Vaig Imaginar Que s'adormia esgotat i Que, l'endemà, ho tornava provar, al dia següent i l'endemà, i l'altre ...Que Aletas, diámetro de las Naciones Unidas, diámetro de las Naciones Unidas terrible per a la seva història, l'animal va Acceptar la seva i Impotencia es Destí resignar va al seu.
Aquell elefant Enorme i poderós veiem Que al circ no s'escapa perquè, pobre el, Que creu no bote.
Té Gravat El registro de la Impotencia Que Va Sentir poc Néixer de Després.
Mai, mai més va tornar un Posar 'una prova la seva força ...
